4t. Festival de Músiques d’Arrel d’Arreu el Món

15-19 Setembre 2004

Arreu: Tots els llocs o en nombrosos indrets.

Quarta edició de l’ARREUS, festival musical que vol apropar tot allò que ens resulta diferent o més llunyà. Conèixer i descobrir altres músiques i cultures, en un context no tan sols musical i lúdic sinó també de contacte humà, solidari, de cooperació entre els pobles i les persones, d’exaltació i admiració per la diferència amb un tracte d’igualtat. Globalitzant només emocions i sentiments.

 

 

Cada vegada és més gran l’interès per conèixer les cultures i costums dels diferents pobles d’arreu del món. Les notícies que ens arriben d’altres cultures i de les diferents circumstàncies que envolten altres éssers humans mantenen el nostre esperit atent a la diversitat. Estem en un món on la gent, cada cop més, es mou d’un lloc a l’altre per motius diferents, provocant la barreja de persones, d’ètnies, cultures i països diversos. Aquest interès també es veu reflectit en el coneixement de les cultures dels diferents pobles i, en particular, en la música que aquests fan.

WORLD MUSIC (músiques del món) és un terme anglès creat per diferenciar tot el que no era cantat en anglès i que s’escapava de l’univers de l’ensopit pop anglosaxó. Vist des de la nostra òptica, aquesta classificació podria englobar a tot tipus de músiques, però sempre hem de tenir en compte la procedència concreta, l’arrel que delati el seu origen, ja sigui música tradicional o contemporània, fusionada amb altres estils o no, ja sigui tocada amb instrumentació antiga o actual, ja sigui més “pura” o més mestissa.

 

Programació

 

15 setembre • dimecres • 22:30 h • SUAU · Passeig Mata REUS

AÏSHA

Mestissatge electrònic (Catalunya)

AïshaUnes quantes maneres diferents de concebre la música es troben en el grup Aïsha. Una banda que aconsegueix, amb un èxit rotund, escapar de qualsevol etiqueta que se’ls vulgui penjar. Un estil únic, indefinible, amb identitat pròpia que aconsegueix unir cultures i recursos musicals totalment dispars com si estiguessin predestinats a fusionar-se.

Aïsha converteix cadascun dels seus concerts en una autèntica festa, involucrant a un públic que acaba per rendir-se enfront de l’entusiasme del grup. Melodies alegres, lletres iròniques i atrevides, tot sota la batuta de ritmes espectacularment divertits que conviden a participar en un univers particular, on les fronteres musicals es dissipen amb total naturalitat.

El mes de juny de 2003 surt al mercat el seu primer disc: Els camells no prenen cafè, amb la producció de Xavier Batllès i amb col·laboracions de músics de la talla de Marc Egea, Pep Moliner, Djiby Cissokho, La Carrau, Xot, Dani Carbonell i d’altres instrumentistes i personatges de tot el món, de Palestina a Venezuela. Un disc conceptualment novetós i artísticament immillorable. Sense cap dubte, un dels projectes més interessants del moment.


Robert Abella violí i veus

Òscar Medina baix i veus

Rafel Plana veu i percussió

+ col·laboracions

 

 

16 setembre • dijous• 22:30 h • LA PALMA· C. Ample / Passeig Mata REUS

KRISTI STASSINOPOULOU

Electro-world, folk-psicodèlia (Grècia)

kristiCantant, lletrista i escriptora de ficció, Kristi Stassinopoulou és una de les personalitats més actives de l’escena musical underground d’Atenes dels últims anys, a més ha aconseguit una gran repercussió internacional en el circuit de la World Music.

La seva fusió dels ritmes i sons tradicionals de Grècia, amb les línies vocals bizantines, la música rembetika, el rock psicodèlic, l’ambient i l’electrònica, tot combinat amb la personal i vital presència escènica de Kristi i la seva banda, l’han portat a programar-la a diversos festivals d’Europa i Estats Units amb molt d’èxit.

Els textos poètics de Kristi evoquen la mitologia primària i fan referència a paisatges imaginaris que configuren el seu univers temàtic personal.

Els seus àlbums han rebut entusiastes crítiques per part de la premsa especialitzada de tot el món i ha estat comparada amb artistes tan diversos com Hedningarna, Patti Smith, Grace Slick o Björk.

El seu nou disc, The Secrets of the Rocks, el tercer de la seva carrera en solitari, va arribar a número 1 de les World Music Charts Europe el gener de 2003 i la va portar a ser portada de la revista anglesa fRoots.


Kristi Stassinopoulou veu, guitarra acústica i harmònium indi

Stathios Kalyviotis guitarres acústica i elèctrica, llaüt, saz, baglamas, groove sampler, veus

Marios-Georgi Makris gaites, flautes, veus

Solomon Barkis percussió

Stylianos Petrakis lira

 

 

17 setembre • divendres• 22:30 h • LA PALMA· C. Ample / Passeig Mata REUS

CANYA D'OR

Grup de gralles (Baix Camp)

CanyaUna de les formacions punteres actualment en el món de la gralla.

Neix a Reus a finals del 1997 amb la unió de 4 músics provinents d’altres formacions amb l’objectiu de divertir-se al màxim tocant la gralla. Han treballat tant a nivell pedagògic com a nivell de recerca, recuperant part d’un repertori perdut (època d’or de la gralla, finals del S. XIX). Un repertori escrit per a 3 gralles i timbal utilitzant la gralla baixa, un instrument fins ara també perdut. No han volgut, però, oblidar les possibilitats d’aquest instrument pel que fa a un repertori més modern i contemporani.

Canya d’Or ha fet ballar acompanyant amb la seva música tota mena de balls i entremesos populars arreu del país i part de l’estranger. El passat 2003 van enregistrar el seu primer treball discogràfic compartit amb 3 altres formacions gralleres. El disc Terços amunt.

 

 


Jaume Aguza gralla 1a.

Josep Maria Pérez gralla 2a.

Sergi Herrera gralla baixa

Òscar ‘Titus’ Prats timbal

 

17 setembre • divendres• 22:30 h • LA PALMA· C. Ample / Passeig Mata REUS

LA BRUJA GATA

Folclor apàtrida i bruixot (Madrid)

gataSis músics afincats a Madrid i provinents d’altres formacions (La Musgaña, Symphonia Quartet, Orquesta Sinfónica de Estudiantes de Madrid, La Frontera, Suburbano, La Bazanca…) donen forma a la banda a l’estiu de 1999. Aquesta aliança neix com resposta a la dialèctica imperant de que la música d’arrel només pot ser tradicional o innovadora. Sis bruixots s’han encarregat de demostrar que hi han molts més matisos en aquesta carrinclona disjuntiva. No són tradicionals ni innovadors, sinó tot el contrari, apostant pels sons acústics però compatibles amb la llibertat formal i amb un gran gust per l’experimentació.

La filosofia de folk apàtrida, o de cap part, prové de que són capaços de barrejar diferents ritmes i de diverses procedències en un mateix tema: partint d’una seguidilla, patanera, fandango o polka poden derivar cap a la música balcànica, oriental, celta o bluegrass.

Els temes són de collita pròpia i formen part d’una de les propostes més enèrgiques, vitalistes i contagioses que podem trobar dins de la música ètnica i acústica. Han editat dos treballs: Manual de Pociones (2001) i Baile de Libélulas (2004).


Javier Palancar acordió, veu i harmònica

Rafa Martín zanfona i mandola

José Ramón Jiménez clarinet, clarinet baix, flautes, pito de claus i veu

Javier Barrio guitarra, guitarró i dolçaina

Roberto Ruiz baix i violoncel

Antonio Melero percussió i bateria

 

 

18 setembre • dissabte• 22:30 h • LA PALMA· C. Ample / Passeig Mata REUS

ATIENTAS

Fussió flamenco-jazz (Baix Camp)

AtientasSensibilitat és el que ens proposa aquest duet habitual en el panorama de les nostres comarques. Sensacions imprevistes que sorgeixen de l’intent de fusionar dos arts d’arrel com és el flamenc per un cantó i el jazz per l’altre. La parella formada per en Georgy i Gerard, pren un compromís comú en l’any 98, i des de llavors han tocat arreu de l’Estat, acompanyant a grups com Nadir, Ricardo Fesstucci Trio. Compartint escenari amb músics com Pep Cucurella, Zoltan R., Ximo Tébar, entre d’altres. Projectes com Atientas, Leña al mono, Bill Gómez, Tgn sextet, Big Band Aula… També han participat en gravacions amb músics com Xavi Turull, Conrad Setó, Aruán Ortiz, Enildo Rasua… Una proposta emocionant.


Gerard Marsal saxo i flauta

Georgy Olshanetski guitarra

 

 

 

 

18 setembre • dissabte• 22:30 h • LA PALMA· C. Ample / Passeig Mata REUS

JUAN GÓMEZ "CHICUELO"

Flamenco-jazz (Catalunya)

ChicueloÉs un dels guitarristes més rellevants del panorama actual del flamenco i un dels compositors més prolífics i interessants de les darreres generacions. Ha acompanyat a cantaores com Enrique Morente, Rancapino, Chano Lobato, José Mercé, Duquende, Mayte Martín, El Cigala, Potito… Ha compartit escenari amb músics com Chano Domínguez, Carles Benavent, Jorge Pardo, Jordi Bonell… Ha composat part de la música de l’última pel·lícula d’Orson Welles, El Quijote. Ha participat en gravacions amb Tomatito, Duquende, Mayte Martín, Ginesa Ortega, Joan Manuel Serrat, Vargas Blues Band, Antonio Carmona, Jordi Bonell i amb la pianista portuguesa Maria Joâo Pires. Ha dirigit la producció artística de Siento i Oscuriá de Ginesa Ortega, i de Suena Flamenco i Zaguán de Miguel Poveda. És sol·licitat per a treballar a les companyies de dansa flamenca més reconegudes: Antonio Canales, Joaquín Cortés, Israel Galván… És director musical de la Companyia de dansa japonesa de Shoji Kojima, Qawwali Jondo, liderada per Miguel Poveda i Duquende.

En 1996 va crear i liderar Cambalache. Com component de Guitarras Mestizas ha enregistrat dos treballs discogràfics. Guitarrista habitual de Miguel Poveda, amb el que ha realitzat nombroses gires per Europa, Japó i EE.UU. Actualment és director musical de la companyia de ball Somorrostro (dansa flamenca produïda pel Taller de Músics).

Al 2000 va presentar el seu primer CD com a solista i de repertori propi: Cómplices, el treball va ser premiat com millor disc de guitarra solista per la revista Flamenco Hoy. Actualment està preparant el seu segon treball discogràfic.


Juan Gómez ‘Chicuelo’ cante

Juan Fernández ‘Juaneke‘ guitarra

Elisabeth Gex viola

José Santiago percussió

 

 

19 setembre • dissabte• 20:30 h • LA PALMA· C. Ample / Passeig Mata REUS

TXALA

Fussió basc-cat, garrotades subtils (Camp de Tarragona)

txalaEl nom de la formació prové del verb xalar, que en el català popular significa esbargir-se alegrement. Per altra banda, és l’apòcope de txalaparta, instrument d’origen basc principal protagonista a la banda.

Les txalapartes utilitzades són de construcció pròpia i fabricades en diversos materials: roure, fusta tropical, pedra i ferro.

TXALA representa l’obertura de mires, inquietud i atreviment dels seus membres que, transgredint tabús i prejudicis, fusionen d’una manera natural i desenfadada la cultura tradicional catalana i la basca. Per altra banda, els mons de la música tradicional i moderna s’agafen de la mà, creant un espectacle no només sonor sinó també visual, on la multiculturalitat és protagonista i la paraula fusió es dimensiona fins a tota la seva significació.

Amb una formació consolidada, el projecte camina cap a un so absolutament nou i fresc, que barreja la música contemporània amb marcats aires mediterranis, peces tradicionals catalanes i temes de creació pròpia.


Nando Taló txalaparta

Siscu Aguilera txalaparta

Isidre Sans baix

Joan Moliner flabiol i tamborí, mandolina i guitarra

Guillem Anguera acordió diatònic

Pepo Busquets bateria

David Rincón percussió

 

 

 

© 2016 Pepocero Web Design. All Rights Reserved.

Menú Usuari

Las cookies nos permiten ofrecer nuestros servicios. Al utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las cookies Más Información